Cau la nit, com un llençol daurat, com l'univers que guarden els ulls de mel enyorats, com un glop de cervesa rossa dins un horabaixa assedejat, com una joia d'aram. M'espera la solitud negra, la d'ala de mèrlera, però no m'importa perquè el cor, avui, el tinc ple de sol.
domingo, 11 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
i demà al matí, el sol tornarà a brillar a fora...
:)
I que per molt anys així sigui....i que jo ho vegi !!!!
Publicar un comentario