martes, 13 de octubre de 2009

HI HA MALENCONIES...

Hi ha malenconies que resten assegudes sobre les cames mentre sopes o prens el cafè, o esperen arrufades dins els palmells per molt que t’afanyis a tenir les mans plenes de coses, o cauen pel lòbul de l’orella i regalimen seguit seguit sobre les espatlles i vas humida mollant bassiots pels carrers i tothom mira i ningú diu res. A vegades aquestes melangies no són mereixadores de l’objecte que les provoca i voldries netejar-les amb lleixiu i que res restàs dels records que les provoquen. T’agradaria posar un sentinella a la porta del cor, perquè no deixàs passar sentiments oblics ni vaixells sotsobrats. Hi ha malenconies que t’empenyen a fer errades d’ortografia i els temps verbals es capgiren i uses el present per parlar del passat i uses el present per parlar del futur. Llavors, te n’adones i prens la decisió de vestir-te de Còrsega antiga i fingir que no t’importen les seves absències.

5 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

A vegades hi ha malenconies que són massa enganxoses. A mi em va bé intentar no fer-los-hi massa cas...

pep dijo...

Un cop vistes, cal dir-los que ja està bé i que ja poden marxar. A voltes fan cas i tot....

Estrips de lluna dijo...

I també hi ha malenconies belles que neixen en el mateix moment en què acabes d'escoltar cançons com aquesta i de llegir escrits com aquest teu.
Bona nit, Frannia.

novesflors dijo...

Hi ha malenconies molt bellament descrites...

fanal blau dijo...

Com m'agradaria saber escriure-descriure la melanconia com l'has sabut escriure-descriure tú...

Com diu novesflors, melanconies bellament descrites!