martes, 27 de octubre de 2009

AVUI, DESTRUCCIONS


Cases amb encletxes per on passa la mà…i ningú diu res (fins que la gent mor).
Llocs de feina amb forats d’indignitat plens de feres ferotges…i ningú diu res (sols per criticar en la intimitat).
Joves farcits de quantitats poc recomanables de drogues, alcohol, supèrbia, desmotivacions i tristeses…i ningú diu res (tenen por).
Polítics de totes les tendències imputats en delictes diversos…i ningú diu res (ja sembla normal).
Bosses de pobresa extrema voltant el cantó…i ningú diu res (s’ha de tapar).
Hipocresies diverses…i ningú diu res (hipòcritament també).
Comportaments paranoics, maniacs, neuròtics, extrems, canviants…i ningú diu res (qui més qui manco pateix el mateix caos)
L’objectiu és arreplegar doblers, posicions socials, admiracions, enveges…i ningú diu res (el contrari és de fracassats)
I dins el ball de màscares, una petita esperança: la capacitat d’expressió.

2 comentarios:

Pere dijo...

"Dudo en llamar con el nombre bello y serio de tristeza,a este sentimiento desconocido cuya dulzura y cuyo dolor me tienen obsesionada.
Es un sentimiento tan completo y egoísta que me llega a dar verguenza,mientras que la tristeza me ha parecido siempre honrosa".

F.Sagan.( Bonjour Tristesse)

Un petó.

La Intransigent dijo...

sempre hi ha algú que diu algo