sábado, 25 de octubre de 2008

PLUJA D'OCTUBRE

Els seus ulls són nets i brillen com els dels infants. Difícilment sap veure la realitat de les coses Sembla que ser positiu significa ser inmadur
És tan carinyós que sempre t’acaricia quan et té aprop La rutina és la seva amiga No és capaç d’anar endavant amb decisió Mai t’abandona S’obstina en voler veure les coses des del seu mirall
És molt fidel La protecció que dóna és fictícia
És honest No em sorpren Té un somriure bell
No rega el jardí Dóna massatges als peus és insegur
Cuina molt bé és tradicional escura
No obri mai un llibre és simpàtic i extrovertit ronca
Li agrada passejar per la natura no té iniciativa de canvi és divertit
Es un mestre del xantatge emocional és generós amb allò material, però egoísta també
És tranquil No vol tenir fills És molt sa
Viu l’art sols com evasió planxa Exigeix poc
És orgullós és respectuós No és valent
Els meus ulls són nets i brillen com els dels infants. Difícilment sé veure la màgia de la realitat. Som esencialment negativa perquè em projecto en el fracàs. Som tan carinyosa que sempre l’acaricio quan el tinc aprop Odio la rutina però també la necessit. Crec que vaig endavant però quedo estancada sovint. Puc abandonar.
Ho intent mirar tot des de diverses perspectives. Som infidel de pensament. Semblo
desvalida però acabo protegint jo. Som honesta. Necessito la sorpresa. Tinc un somriure bell.
Rego el jardí cada dia. Dono massatges. Som insegura. No cuino massa bé. Tinc el fons tradicional i la forma inusual.Escur. Estim els llibres. Som simpàtica. Crec que també ronc. M’encanta passejar per la natura. Tinc intenció i voluntat de canvi. No som massa divertida. No vull ser cap mestra del xantatge emocional. Som generosa. Som tranquil·la.Vull tenir fills. Som sana, però menjo massa dolç.Visc l’art com una reflexió i un aprenentatge. Mai planxo.Exigeixo molt

3 comentarios:

novesflors dijo...

Crec que ets valenta si ets capaç d'escriure un post com aquest. Jo mai m'he atrevit a autoanalitzar-me.

Anónimo dijo...

Tinc posts a Frannia més autoanalític que aquest, encara que explícitament no ho sembli...

Anónimo dijo...

Et descrius a tu, descrius com et sents ara, com et veus ara. Però ets molt més que tot això: ets una vida que has de viure, que has de gaudir. I ho has de fer de la millor manera possible.
I aquesta manera serà la que triis en cada moment. Mai serà ni la millor ni la pitjor tria, senzillament serà la que has fet, i precisament per això serà la bona.
Una abraçada, Frannia!