COL-A-K.O.

Alguns polítics de la meva illa -d'aquests que no tenen vocació cívica i de millora social (com quasi tots?)- amaguen davall cols pots de cola-cao plens de doblers robats. No és un invent de guió almodovarià, de debò. És real; ha passat. A mi em fa gràcia aquesta antitesi al lladre de gua blanc, aquest poc glamour en l'art de l'engany i la simulació, i no em deixa de provocar una certa llàstima l'esperpent de la situació, gràficament seguida i difosa: l'ex-política de dretes amb el canet als braços contemplant com es fa la descoberta davall de la col del seu jardí després que la seva dona, una soprano no massa coneguda, ho hagi cantat tot. Que ningú em digui que no és per quedar-se K.O.. Sobretot quan es parla de 8 milions d'euros estafats al ciutadà. I jo que no obro ni una bossa de cacahuets quan vaig a comprar a l'hiper...