viernes, 23 de enero de 2009

L'ABRIC VERMELL


Volia un abric vermell. I no per protegir-se ni fer-se invisible sinó per aparéixer, per desequilibrar la bucòlica serenor del bosc, per despertar al llop, per fer-se Carmen voluptuosa o geisha de coral. Volia un abric vermell i ser capaç de matar a bruixes cardinals, desmaiar al príncep blau, fer aturar l'esdevenir del món davant el roig del seu semàfor. Volia un abric vermell per contrarrestrar la blancor esmorteïda, la grisor i la negrura fonda, per esclatar, per encirerar els dits que escriuen i enmaduixar els llavis que anhelen. Volia un abric vermell...però sempre es va conformar amb el seu abric negre, que queia bé amb tot, discret, estilitzant, la seva particular cova...

6 comentarios:

Jesús M. Tibau dijo...

molt bo

Carme dijo...

Totalment d'acord amb en Tibau. Molt bo. Tant de bo tots i totes acabessim comprant-nos l'abric vermell en comptes de conformar-nos amb el més discret...

Poeta per un dia dijo...

... mai és tard per comprar-se un abric vermell, ... pensa que ara encara en trobaràs algun de rebaixes...

... preciosa història...

... petonets!

Violette dijo...

Molt bonic. Molt. "Encirerar"... m'ha encantat aquest verb.

Frannia dijo...

Gràcies, Jesus i Carme!
"Encirerar", Violette, llicències d'autor, ja saps...
NO m'agrada anar de rebaixes, Poeta. Tot allò que t'ha d'abrigar hauria de ser de màxima qualitat :)

La Intransigent dijo...

Jo en tinc un!
I me l'he arribat a posar més del que mai m´hauria imaginat.