
Volia un abric vermell. I no per protegir-se ni fer-se invisible sinó per aparéixer, per desequilibrar la bucòlica serenor del bosc, per despertar al llop, per fer-se Carmen voluptuosa o geisha de coral. Volia un abric vermell i ser capaç de matar a bruixes cardinals, desmaiar al príncep blau, fer aturar l'esdevenir del món davant el roig del seu semàfor. Volia un abric vermell per contrarrestrar la blancor esmorteïda, la grisor i la negrura fonda, per esclatar, per encirerar els dits que escriuen i enmaduixar els llavis que anhelen. Volia un abric vermell...però sempre es va conformar amb el seu abric negre, que queia bé amb tot, discret, estilitzant, la seva particular cova...
6 comentarios:
molt bo
Totalment d'acord amb en Tibau. Molt bo. Tant de bo tots i totes acabessim comprant-nos l'abric vermell en comptes de conformar-nos amb el més discret...
... mai és tard per comprar-se un abric vermell, ... pensa que ara encara en trobaràs algun de rebaixes...
... preciosa història...
... petonets!
Molt bonic. Molt. "Encirerar"... m'ha encantat aquest verb.
Gràcies, Jesus i Carme!
"Encirerar", Violette, llicències d'autor, ja saps...
NO m'agrada anar de rebaixes, Poeta. Tot allò que t'ha d'abrigar hauria de ser de màxima qualitat :)
Jo en tinc un!
I me l'he arribat a posar més del que mai m´hauria imaginat.
Publicar un comentario