martes, 27 de enero de 2009

DOLÇA LLAR A VEGADES...




Arribava a casa vessant cels plujosos i mars enfadades.
Arribava a casa tremolant.
L'esperava el bell racó de la seva mà,
les llunes, els estels que descansaven dins els seus braços,
la calma de la bellesa de les paraules.
Arribava a la seva llar petita,
plena de racons, sense massa portes,
sols dues finestres,
la que retallava la seva marxa, la que anunciava la seva tornada.
Arribava a casa i descansava.