domingo, 25 de enero de 2009

LA LLUNA CAIGUÉ...

Sempre li prometia la lluna, la personificava i la feia confident i deesa, sempre l'admirava...ì a nit, després d'una nova discusió, caigué dins la copa. No sap si podrà veure les coses igual sense la lluna promesa i embruixadora guiant els seus dies...

2 comentarios:

pomona dijo...

La lluna apareix i desapareix, canvia de forma, varia, mai és igual, i per això m'agrada,és humana.
En realitat, no caigué dins la copa, domés ho has imaginat, no l'has perduda.
Una abraçada, Frannia.

Frannia dijo...

Ja ho sé. Però a vegades alguna cosa es trenca i tot canvia...Fins diumenge!