lunes, 23 de marzo de 2009

UN NAN DE JARDÍ

M'ha entrat un nan al jardí. No és d'aquells que viuen als pous i mengen el pa que els nins agosarats els hi tiren el vespre, sinó dels tranquils, els plàcids, els que no perden color i resten observadors entre les flors i les plantes. He provat d'imitar-lo avui. M'he assegut una bona estona a l'ombra daurada de la llimonera, he plantat 2 cossiols amb llavor de tomàtiga, 3 de pèsols, 4 de lletugues i 2 més de julivert. Ho he fet a poc a poc, com una velleta o una malalta, he descansat i he pensat, he intentat alleugerir la meva sang espesa i que no corri per les meves artèries accelerada i nerviosa, he intentat alleugerir els meus pensaments espesos i que no corrin pel meu cervell embossant les bones intencions i les alegries livianes i en el moment que m'he trobat al cul-de-sac del meu present, he mirat el nan rialler, he arrabassat un llevamans taronja i m'he posat a escoltar això...

Let’s take it nice and easy
It’s gonna be so easy
Four us to fall in love
Hey baby what’s your hurry
Relax, don’t you worry
We’re gonna fall in love
We’re on the road to ramance
That’s safe to say
But let’s make all the stops along the way
The problem now of course is
To simply hold your horse, to rush would be a crime
‘cause nice and easy does it every time...