CONVOCANT, DE NOU, LA PRIMAVERA

I la pluja insisteix, però no la deixarem fondre'ns, que ja sabem que som de mel i sucre.

I jo llegeixo una història sobre llibres voladors i mots que desapareixen -i amb ells, les coses físiques que representen- i m'engoixa i m'apassiona a l'hora, com ho va fer, en el seu dia, l'Assaig sobre la ceguesa, de Saramago.

I jo vull anar a veure la pel·lícula que s'hi basa i ningú vol acompanyar-me.

I m'he constipat en 24 hores i la gargamella en crema i el nas m'inunda.

I estic fent un autorretrat que me despulla.

I m'amaro d'aquest lila floral convocant, de nou, la primavera.

I, convocant de nou la primavera, penjo un vinil de roselles als peus del nostre llit per a que aquesta casa humida i freda es disfrassi de camp.

I intent fer un poema a partir de paraules cremadisses.

I em fa més ganes pintar que escriure, darrerament.

I destriant la meva col·lecció de postals trobo El Naixement de Venus, de Botticelli i unes paraules que diuen: "Boca y cabellos al viento, bocanadas de vida que se han revelado a la muerte, y al paso del tiempo..."(P.2006) i penso en tu, petita meva.

I necessito afluixar. I aprendre a penjar al blogger vídeos del youtube com cal.

http://www.youtube.com/watch?v=7RksOHQAU1s

http://www.youtube.com/watch?v=BidMVdQ_7fE