miércoles, 18 de marzo de 2009

TERCERA GENERACIÓ

Arriba la primavera i a casa meva es celebra la renovació de la vida, el trànsit, la transformació, l'esplendor de la natura, la flor oberta en desordre natural de l'habitual ordre de les coses.
Tenim, per tercer pic, una nova parella de peixos taronja. Després del fatídic suicidi de Yan, que no va poder suportar la mort de Yin; després de la suau partida de Ciao i Bacalao, un rere l'altre, sobrealimentats i assolejats, aquests dos nous peixos que ara veis -Araam i Azizam - han tingut la mala sort de parar a casa. Jo no perdo l'esperança i pens que aquests sobreviuran més del temps esperat. Ingènua, no veig la boja pressó de la peixera que els condemna a fer voltes inútils sense fi. I si la veig, em nego a acceptar que els limitarà i els destinarà a una mort segura. Els experts diuen que aquests peixos no poden viure molts mesos. I jo, primavera rera primavera, insisteixo en tenir fe. Quan parteixen em consol pensant que és el millor que els podria haver passat.
Curiosament acabo avui a Borges i llegeixo: "Duia la supèrbia fins el punt de simular que era benèfic el cop que l'havia fulminat"... Tinc una bona estona de reflexió fins a l'hora de descansar.

6 comentarios:

Cristina dijo...

Feliz Nowrooz!!!!

Frannia dijo...

Feliz Nowrooz! Mucha felicidad!

Somiant la lluna... dijo...

Si et serveix de consol, a mi aquests peixos no em duren més de 3 mesos. Estic començant a pensar que no els hi agrada viure a casa meva... :)

Frannia dijo...

Cristina, on és el teu blog suec hermós? :(

Frannia dijo...

Ja et dic que vaig per la tercera generació...suicidi inclós (un em va botar de la peixera i va caure dins el forat de l'aixeta...) :) ja veus que hi ha mamàs pitjors

Cristina dijo...

Hola Frannia! El meu blog? ... es va quedar en la fase de "bona idea". Espero que algun dia el retomare... Mentres, et llegeixo cada vespre i frueixo de la nostra llengua i dels teus pensaments!
Una abracada!