lunes, 2 de marzo de 2009

DILLUNS DE MARÇ

Dilluns de març...
...envoltada per la boira corpòria i merengada...
...llegint i gaudint de "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli...
...esperant el tren...
...sentint les confessions adolescents de 5 donetes centrades en els beures, l'amor i els riures...
...qüestionant el comportament dels homes, com a gènere...
...doblegant, feridora, una fulla del llibre, concretament el fragment que deia:"He viscut sempre perdut dins d'una jungla d'interrogants, sense tocar parets, orfe de certeses. Sempre he triat camins abruptes. Camins ignots amb destinació ignota. Avance quan no sé on vaig. No sé mai on vaig. Cada matí comence una pel·lícula de què ignore la fi"...
...pensant en la mort den Pepe Rubianes...
...pensant en la mort de n'E...
...pensant que, precisament, havia vist a en Pepe Rubianes al teatre de Lloseta en companyia d'ella...
...sofrint un mal rovegador i penetrant, però suportable, a l'espatlla esquerra...
...començant la setmana un poc enfora dels que vull i el que vull...
...romànticament envoltada de boira, mentre a Ciutat, una veintena de quilòmetres enllà, tota la boira ja havia sigut esvaida pel trepitjar dels vianants...

3 comentarios:

vullunfestuc dijo...

L'home manuscrit és una gran novel·la. Complexa, intrigant i amb tocs poètics. Ideal per adonar-te de la complexitat, intriga i poesia del nostre entorn.

Frannia dijo...

Completament d'acord, Vullunfestuc. Ha estat un gran descobriment.

josepmanel dijo...

Jo també espere sovint el tren. Potser si mire a dreta o esquerra, mentre sóc a l'andana... Dius que llegeixes "L'home manuscrit"? Excel·lent referència, doncs.