martes, 17 de febrero de 2009

TRIVIAL FELICITAT

Has mort amb l'incontable goig
d'haver sabut reconéixer la trivial felicitat.
I per això la cerc jo ara.
Em giro les butxaques i les espolso,
i just em cau un lleu polsim del que van ser els teus dies,
i just em cau la darrera píndola,
la que no et vas empassar,
i just ressona el tambor del teu darrer batec.
I la cambra s’enfosqueix i em marejo
i un vol de caderneres engabiades
em frega el clatell
i sento a cau d'orella el breu murmull
que m'ordena: viu!

2 comentarios:

Pomona dijo...

Preciós, amiga.

Chat dijo...

Breu o no breu, el que conta és que n'hi hagi (de murmull)