martes, 10 de febrero de 2009

CINISME

El cínic és descarat, desvergonyit, insolent, caradura, fals i hipòcrita. Vivim dins el cinisme. Rebem missatges cínics i hem de contestar amb el mateix cinisme. L'administració és cínica. Alguns desamors també. Als bars et serveixen cafè amb llet i cinisme, que podria ser quelcom tan perillós com la cicuta si no possasim molt de sucre per endolcir-lo (advertència: la sacarina no serveix).
Sempre que he lluitat contra el cinisme m'han dit que no tinc mà esquerra i això no m'agrada gens. La manca de cinisme inoportuna, descol·loca. Així que ara seré terriblement cínica i deixaré que el vent bufi fins al seu enteniment la meva disconformitat amb el seu atrevit, audaç, arrogant, fingit i farsant missatge. Ho faré amb cinisme, per suposat, i així rebrà un fresc "perfecte! Besades". Quina tristesa...

3 comentarios:

josepmanel dijo...

Potser diga una bestiesa, però al principi, el cinisme era una corrent filosòfica que demanava al seus seguidors que foren fidels a allò que deien. Fins i tot hi ha qui diu que el propi Jesucrist pertanyia a aquesta colla. Si abans era sinònim de coherència, què pot haver passat des d’aleshores ençà?

Jaqme dijo...

Estic amb Josepmanel.
Caldria tornar a les arrels i entendre el significat original de la paraula "Cínic" que és "gos" o "ca", però no en sentit pejoratiu.
Fes una recerca ràpida per Internet que et condueixi a Diògenes i ja em diràs si estàs d'acord amb mi en que era un crack!

Carme dijo...

És cert, el sentit que donem a la paraula cinisme ha canviat molt. Cinic podria ser l'antònim d'hipòcrita... per exemple?