sábado, 14 de febrero de 2009

PLANTAR MIMOSES

Plantarem mimoses i superpoblarem Mallorca del seu groc esponjat i breu.
Farem beneïtures de clown, que són dois sans i màgics, creadors de vida, molt diferents de les beneïtures que es fan diàriament pel món, com tancar-se a una oficina més de 8 hores diàries o deixar-se enganar per governs i societats.
Ens convertirem en sers porosos, capaços d'obrir-se a la força de la vida.
Escriurem tot allò aprés i farem un conte llarg o inacabable que emocioni quan es llegeixi.
Seguirem vivint, però de veres, no només estancats en una rajola de paraules o propòsits sense acció.
La nostra paraula màgica serà "fer". Fer amb fe.
Mantindrem Can Bum actiu.
Seguirem estimant-la i estimant-nos.
Creurem en la nostra bellesa, que és la bellesa d'estar vius.
Seguirem somniant.
Deixarem que lo nou entri i creixi (seria bo poder fer almanco una cosa nova al mes).
Riurem. Riurem. Riurem.
Estimarem. Estimarem. Estimarem.
No la oblidarem ni ens oblidarem de nosaltres mateixos.
Deixarem enrere el lament improductiu, victimista i esclavitzant.
Enllaçarem les mans i podrem plorar a gust sense por de mostrar els nostres cors despulls.
Gràcies, E., pel que ens has deixat. Ho farem. T'ho devem.

5 comentarios:

chamb dijo...

Així la espurna de mimosa al vent
així la rosa enduta pel torrent

la teva vida sota el firmament

Pomona dijo...

Magnífiques paraules, que no seran domés paraules, Frannia.
Magnífic poema, Chamb, gairebé sembla que coneguessin n'E.

Carme dijo...

Un post-homenatge?

Per aquí ja floreixen les mimoses, mica en mica, no estan encara obertes del tot.

Carme dijo...

Un post-homenatge?

Per aquí ja floreixen les mimoses, mica en mica, no estan encara obertes del tot.

Carme dijo...

Un post-homenatge?

Per aquí ja floreixen les mimoses, mica en mica, no estan encara obertes del tot.