lunes, 5 de mayo de 2008

UN COLUMNISTA

Llegir a un columnista de El Mundo em provoca un clar prejudici proporcionalment intens a la meva tendència a no tenir-ne, cosa que potser m'indica que no som tan lliberal i tan lliure com creuria i en el fons em mouen les mateixes pors que a les persones considerades de dretes. Puc afirmar que les meves tendències polítiques i ideològiques difícilment s'atraquen a les dretes, però també intent desfer-me'n dels encaixonaments inútils i, per això, puc llegir a un columnista de El Mundo amb total admiració i gaudir-ne: no sé com és en David Torres, però em meravella com escriu. M'agrada que pugui escriure que veu fades i valquíries en els cossos femenins, m'agrada que, unes línies més tard, pugui compensar tanta dolçor amb metàfores àcides i intel·ligents, potser cruels però copsadores que, al cap i a la fi, així és la vida i així ha de ser la literatura. Possiblement, si el conegués, rebutjaria el seu posat altiu, el seu havà aristocràtic, els seus ulls oliosos, d'aquests que despullen sense cap mena de sentiment i que he vist en les fotos, però com que no el conec, em qued amb la seva lletra magistral i afirm que és un bon escriptor i som capaç de practicar l'esquizofrènia de barrejar-lo dins la mateixa bossa d'admiració literària que sent per altres, com en Bennedetti, en Miquel Àngel Lladó, n'Enrique Lázaro, en Pessoa, n'Albert Herranz, en Miquel Àngel Riera, n'Efak, en Roman Piña, en García Márquez, en Kundera, n'Angel González, na Carmen Martín Gaite, na Gloria Fuertes, n'Àngels Cardona i molts d'altres que ara oblit.
Sospit que qualque dia renegaré d'aquest post -ni l'anonimat m'empara-, però estic en època primaveral, ni fred, ni calor, ni viva, ni morta, ni alegra ni trista, i puc justificar-me dient que tinc estrés, que tanta tonteria és fruit de l'estrés. Estrés post-trasllat, estrés post-dependència a internet,estréspre-solitudd'estiu,estréspostamorequilibratperosensemassapassioibastantarutina, estrés laboral, estrés post-pont, estrés vital en general.

2 comentarios:

Carme dijo...

No serà que t'estressa un poc massa, tant d'estrés...???? La part bona: que diguis el que diguis, és el que et fa sentir "viva", cansada, però "viva", i això és bo, creu-me.

Ah, has pensat que tal vegada, en lloc d'estrés vital, sigui "astènia primaveral"? ÀNIM!

josepmanel dijo...

Estigues com estigues "estres" coses passen. El temps és com un paper de vidre. Ànim!