miércoles, 28 de mayo de 2008

COM MIREN ELS INFANTS, ELS VELLS I ELS BOJOS

Tinc un desig irrealitzable, un d'aquells que sols es materialitzen construint un pont d'infelicitat, que sembla que sols puguin alimentar-se d'un tràgic comiat. Miri cap on miri no veig solució feliç -"no hago otra cosa que pensar en ti y no se me ocurre nada" diu en Serra per il·lustrar el meu neguit de matí plujós-. Potser, en realitat, vull que sigui així; potser ets més eficaç restant en el somni. Avui t'he somniat. El contingut del somni no era important, però sí ho era com ens miravem, de front, sense por ni pena, com sols miren el infants, els vells i els bojos.

2 comentarios:

Jaqme dijo...

Fu.
Però encara que no sigui feliç, hi ha solució?

frannia dijo...

No, possiblement