miércoles, 10 de diciembre de 2008

EL PRINCEP ARAAM I LA PRINCESA YUNANÍ

"Això era i no era un príncep tranquil que vivia en el desert. Havia nascut de l'arena daurada de l'esquena d'una duna, havia crescut gràcies al sol i a les gotes de roada de les fredes nits del desert i, un cop a punt d'envellir, havia decidit abandonar el seu paisatge estimat i anar-se'n lluny, al país de Yunan, un lloc selvàtic, frondós, ple d'aigua i vegetació. Allà trobà la princesa Yunaní, nascuda del borboteig del riu i les llavors de les heures. A l'acte s'enamoraren.
El príncep Araam no va voler dir-li que era príncep així que li contà que era un pastor de camells i que la seva vida, com el seu nom (Araam: tranquil) havia estat plàcida i pausada, sense cap estridència ni ensurt. També la princesa Yunaní mentí, car el seu llinatge reial no venia de cap nissaga coneguda: era la princesa de les bruixes bones del bosc. El seu orígen era tan humil com el de les flors, però volgué provar al seu amor i veure si eren els fausts els que el movien...La princesa Yunaní adorava l'aigua. A vegades es movia pel seu regne a través dels rius, els llacs i les fonts. En canvi el príncep Araam ni tan sols sabia nedar..." i així seguiré inventant històries mentre esper, com la filadora que vull ser, mentre el fred de neu i la pluja m'ho permetin. Els vostres ulls m'encalentiran els dits. És impossible escriure sense pensar que algú ha de llegir-te.

7 comentarios:

josepmanel dijo...

Et llegim, filadora, et llegim...

novesflors dijo...

Ja saps que et llegim.

Jesús M. Tibau dijo...

inventar històries i ser una mica pare, o mare, dels teus personatges

Carme dijo...

I tant que sí, encara que a cops no diguem res, et llegim.

Anónimo dijo...

Et llegim, i t'estimam, Frannia.

Somiant la lluna... dijo...

Potser és una bona teràpia això d'escriure mentre esperes. I a mi m'encanta llegir-te. Ànims que tots tornarà a lloc :)

vullunfestuc dijo...

Aquesta història fa bona pinta! Com continua?