martes, 1 de diciembre de 2009

EN AQUELL TEMPS

Es va posar els calçons negres ben estrets i les botes de pell girada també negres, el jersei de punt anglès blau elèctric amb el cinturó més ample que va trobar, el de la civella daurada. No s'oblidà les muscleres ni el mocador al coll amb dibuixos de catxemir, tampoc les arracades circulars, les que semblaven el seient d'un lloro ni el passador al cabell per aconseguir un poc de tupé. Es pintà la ratlla dels ulls ben negra i es dibuixà un piga negra devora el llavi, com la de Madonna. Finalment es posà la jaqueta de pell i sortí de la casa en direcció a la discoteca de moda, "Pàrquing", un lloc on es servien begudes amb noms eròtics i els adolescents com ella es reunien a ballar i lligar. Hi havia tant de fum que es feia difícil respirar, però la música l'enlairava per sobre totes les coses, la feia lliure. Sonava "Need you tonight" i el Pasqual l'agafà de la cintura per fregar-se un poc amb ella. No li importava. Després a classe, l'ignoraria, ja ho sabia, o fins i tot s'enriuria un poc d'ella, però ara ballava amb ella i la feia sentir la més volguda. Volava, voltava i...somniava al racó de la barra poder ballar i ser lliure. Bevia coca-cola i duia muscleres, però no semblava Madonna. Anava vestida de timidesa i el fum del local no l'enlairava; només l'amagava, encara més.

4 comentarios:

Carme dijo...

Agredolç...segons com t'ho mires, aprofita el moment... segons com t'ho mires es conforma amb massa poc. Un relat molt ben trobat!

- assumpta - dijo...

I potser el mateix fum que l'amagava, li va ser besar llàgrimes des d'aquell racó de la barra.

M'agrada molt!

- assumpta - dijo...

Perdó, volia dir...
li va "fer"

La RaTeta Miquey dijo...

saps, algun cop m'he sentit així. M'ha fet recordar, m'agrada.