EM PENJO DE LES FLORS I ELS LLIBRES

Em penjo de les flors, avui que és el dia del llibre, em penjo de les margalides, el roser i els geranis, també de les que encara no he plantat. Ball perquè fa sol i em desferm una mica pensant que ja mai més haurà trons i pluges, lleugera com una llum de far. La ciutat perduda m'ompl de tranquilitat. No és meva, però ompl els meus dies; no és meva, però bressola les meves penes i les meves alegries.

Avui podria haver anat a Sineu, de mercat, amb n'E. i en M. però he triat ballar al jardí, penjar-me de les flors una estona, penjar-me de les lletres una altra. No tinc internet encara, però sempre trobes qualque recurs si hi ha temps.

A les 15h ja faré feina, ja seré presonera de les obligacions. Ahir vespre vaig veure a la televisió un reportatge sobre els presoners de San Quintín, als EEUU. Van de taronja per compensar la grisor de les seves cel·les de 3m2?

Els meus peixos taronja es diuen Ciao i Bacalao. Vam decidir posar-los aquest noms degut a la meva clara tendència a matar-los, perquè s'anassin acostumant a la seva curta vida. I, efectivament, en Ciao ja ens ha abandonat. Em diuen que no és culpa meva, que aquests peixos dins peixeres rodones perden fàcilment la vida. Són taronges com els presoners de San Quintín, també fan voltes, també reben la mà invasora de tant en tant que els manté vius, però sense vida, també compleixen una condemna no sé si justa.

Em queden unes hores de llibertat...res, volia saludar-vos.