tag:blogger.com,1999:blog-1347109802562228098.post6159747971577660002..comments2023-11-03T11:00:39.381+01:00Comments on Frannia: EN REALITAT, LA MATEIXA FERIDAFranniahttp://www.blogger.com/profile/02262465936189921411noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-1347109802562228098.post-84698441133877448992008-12-06T20:05:00.000+01:002008-12-06T20:05:00.000+01:00Estic d'acord amb tu, Poeta, els vertaders canvis ...Estic d'acord amb tu, Poeta, els vertaders canvis són progressius, però...també aquests necessiten d'un principi, d'una primera passa. Aquesta és la que esper. L'amor em fa seguir esperant.<BR/>Gràcies, Josep-Manel i ànims també a tu. Ens equivocam o no, així va anant el camí. I això no ho hem d'evitar. Només hem d'aprendre.<BR/>Novesflors, gràcies.<BR/>Somniant la lluna, ànims també a tu. Però no són els altres els que fan mal; nosaltres tenim aquesta responsabilitat. I només nosaltres mateixes podem evitar-ho. Si asumim això el dolor és més suportable. <BR/>I a tots us dic, que l'únic que vull és quedar-me tranquila, saber que ho he intentat tot, que he lluitat i que no es perd per la meva responsabiliat. Si per això som nècia i idealista, ho seré conscientment. Ara la pilota és a un altre terrat...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1347109802562228098.post-7008950574744591712008-12-06T11:55:00.000+01:002008-12-06T11:55:00.000+01:00Em trobo en una situació molt similar a la teva. P...Em trobo en una situació molt similar a la teva. Però tampoc sé massa bé com solucionar-ho...<BR/>Espero que no et facin gaire mal. Ànims :)Llunahttps://www.blogger.com/profile/03248065964470691291noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1347109802562228098.post-23478668039812787492008-12-05T23:23:00.000+01:002008-12-05T23:23:00.000+01:00Passe el que passe, que la força t'acompanye.Passe el que passe, que la força t'acompanye.novesflorshttps://www.blogger.com/profile/09091707943802404519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1347109802562228098.post-40496882481485403572008-12-05T19:47:00.000+01:002008-12-05T19:47:00.000+01:00Llegint-te puc sentir el vertigen, i la solitud. J...Llegint-te puc sentir el vertigen, i la solitud. Jo no tinc consells. Només comprensió.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1347109802562228098.post-77253468100159450782008-12-05T10:22:00.000+01:002008-12-05T10:22:00.000+01:00... pobre sóc jo per donar consells, que ja tinc p...... pobre sóc jo per donar consells, que ja tinc prou treballs amb mi mateix... però canviar és difícil, les persones poc canvien, per molt que els sembli el contrari, i si ho fan no és de forma forçada, no és un "a partir d'ara seré diferent, canviaré" sinó que és per evolució, per adaptació a una situació diferent, per viure experiències que ens enriqueixen (o no) però que ens donen un nou prisma per mirar la vida d'un altre color, el que fa que, d'alguna forma, anem canviant... Un canvi forçat no és un canvi, és una obligació que, a la llarga, passa factura,....<BR/><BR/>... però, com dic, parlo sense saber què em dic... no és possible aconsellar...<BR/><BR/>... facis el que facis, molts ànims...<BR/><BR/>... petonets!Poeta per un diahttps://www.blogger.com/profile/00584704227419757772noreply@blogger.com